Lluís M. Xirinacs ens ha deixat. Potser als més joves us deixa indiferents, però a les persones que durant la dictadura franquista vam lluitar per recuperar les nostres llibertats personals i nacionals, ens és molt més proper. Sobrer serà recordar el seu currículum de lluitador per la pau i la llibertat, com també és sobrer recordar la situació del nostre país, malgrat trenta anys de democràcia i autonomia. Ell bé que ens ho va mostrar aquests últims anys, plantant-se davant la Generalitat per reclamar un gest dels nostres polítics. I ha mort sense veure’l.
En aquest moment de dol nacional, cal que recordem aquells referents nacionals vius que encara ens queden. Xirinacs formava part d’aquell grup de patriotes que, des de les seves posicions, a vegades ben distants, treballaren des de diferents àmbits per aconseguir les llibertats nacionals dels catalans. Els Jordi Pujol, Heribert Barrera, Jordi Carbonell, Josep Benet, Jordi Porta, Fèlix Martí, Max Cahner, Miquel Esquirol i tants altres formen part d’un grup selecte de persones que encara hi tenen quelcom a dir.
En uns moments en què la manca de lideratge és ben palesa, cal que aquests referents nacionals hi diguin la seva, amb un sentit positiu i sense transmetre les pròpies frustracions.
Ara, però, cal que recordem tots la figura i l’esforç de Lluís M. Xirinacs. Pels Països Catalans.
