Des del MNACTEC, a partir del 1994, es va iniciar la tasca d'inventariar tots els elements del Patrimoni Industrial de Catalunya dignes de ser considerats i protegits. A partir del 1996 es començà a completar un primer Catàleg sobre el patrimoni industrial català i la Garrotxa fou una de les comarques que realitzà el seu inventari, part integrant avui de l'Inventari General. El fet, però, que un element sigui inventariat no garanteix la seva conservació, però el fa més susceptible a ésser protegit i salvaguardat. És més difícil de destruir quelcom que li hem posat un nom, un cognom, li hem fet una fotografia i que forma part d’un registre general. Així l’inventari pot esdevenir un element de pressió per a la seva conservació davant la fàcil destrucció i el conseqüent oblit.
I fugir de l'oblit és el que ens fa creure que val la pena destinar esforços a inventariar aquest patrimoni, conservar-lo a difondre’l. Com diu un amic colombià, Francisco González, director d’un projecte internacional de recuperació de la memòria del poble d'Armero a Colòmbia, desaparegut sota el fang de l'esllavissada d'un volcà, “la imatge és menys dolorosa que l’oblit” quan parla de les fotografies que il·lustren el que fou el poble i que constitueixen un nou espai patrimonial i d'interpretació. S'inspirà amb les paraules de Régis Debray, “la imatge és més virulenta que la paraula”, reflexions sobre la importància de la imatge, per tant la fotografia que és alhora un element patrimonial. Però menys dolorós que l'oblit és l'eloqüència de la realitat, quan el patrimoni esdevé un element d'identificació i d'ús social i per tant un element ed ucatiu.
La història d’Olot, de la comarca de la Garrotxa o de qualsevol municipi no s’entén sense poder-la explicar des del seu patrimoni industrial: una antiga fàbrica, una roda hidràulica o una turbina elèctrica esdevenen peces d'un trencaclosques que ens ajuden a comprendre el nostre passat. Amb joves de 12 a 18 anys i grups d'adults resseguim el tram del riu Fluvià per descobrir la importància de la indústria a Olot i a la comarca i la seva contribució al creixement econòmic, social i cultural del que avui encara en som hereus. El tipus de fàbriques, les relacions laborals, la lluita pel jornal de 8 hores o la indústria de les imatges religioses musealitzada a través del recent inaugurat Museu dels Sants, adquireixen una visibilitat i una presència indiscutible i una eina educativa contra l'oblit.
Mireia Tresserras Fluvià
