L’actual ritme de vida que portem fa que sovint oblidem o senzillament deixem de tenir en compte moltes de les característiques de la nostra manera de viure. L’alimentació, la cultura, l’urbanisme, la mobilitat del segle XXI res tenen a veure amb la manera tradicional de fer les coses que abans teníem. Les nostres ciutats han d’anar recuperant aquella manera de fer d’abans, adequant els seus ritmes, les seves actuacions, les mateixes accions que duem a terme a un altre ritme. No es tracta d’un canvi radical d’estructures ni d’organització de la ciutat; no es vol començar a prohibir l’ús dels vehicles a motor, res de tot això. Es tracta més aviat de tenir en compte les maneres tradicionals de fer les coses i d’adaptar les polítiques municipals a aquestes maneres de fer.
El lema de les «city slow» es pot aplicar arreu, sense haver de trastocar excessivament la ciutat. Així, quan planegem urbanísticament una nova zona, cal pensar en la construcció de carrils bici, en les zones verdes per esbarjo dels veïns; o quan autoritzem l’obertura de nous establiments comercials, cal pensar que siguin adequats a la zona, que mantinguin el caràcter del nucli antic, per exemple. També es pot tenir en compte que es tiren endavant polítiques de mobilitat. La instal·lació de pilones en els nuclis antics s’ha demostrat inviable per a contenir el trànsit; el que cal és ser més atrevit i impedir la circulació en els nuclis antics, eliminant els aparcaments i només permetent l’accés dels vehicles de serveis, de transport de mercaderies o dels veïns. Els carrers dels nostres nuclis antics han de tornar a ser dels vianants.
La pròpia oferta gastronòmica o cultural pot fer-se en criteris “slow”. Així, els nostres restaurants han de tenir com a criteri la utilització de productes autòctons, de cuina mediterrànea, evitant així els anomenats “fast food”. O l’oferta cultural ha de mantenir els elements tradicionals, malgrat que s’hi pugui introduir un punt de modernitat o postmodernitat.
L’urbanisme també pot fer-se amb criteris “slow”. El mobiliari urbà pot ser tenint en compte materials típics de la zona ; la lluminositat dels carrers i avingudes pot ser més tènue, evitant així la contaminació lumínica ; la instal.lació de papereres que permetin la recollida selectiva de la brossa que generen els vianants. També la mobilitat, amb l’ús de les limitacions de velocitat estrictes (20 km/h), potenciant així l’ús de la bicicleta ; la creació de camins escolars o d’itineraris urbans, o també l’ampliació de l’oferta de surtidors de biodiesel, els aparcaments de bicicletes i motocicletes, fins arribar als incentius fiscals per als propietaris de vehicles híbrids i la mateixa flota d’autobusos urbans, que siguin d’aquest tipus.
Des d’Alternativa per a la Garrotxa pensem que Olot ha de tendir a tirar endavant polítiques que, sense hipotecar el desenvolupament urbà, portin a disminuir el ritme urbà, a baixar la tensió que es produeix en certs moments a la ciutat. El concepte important és la lentitud: lentitud per menjar, lentitud per moure’s, lentitud per viure.
