Quan parlem de progrés sostenible, ens referim a la utilització dels recursos disponibles, de manera que sempre en quedin els suficients o els mateixos per al seu ús per part de les generacions futures. Aquesta definició, però, avui en dia no es pot entendre sense una lectura planetària. Els recursos ja no es limiten als del nostre territori o país, sinó que la globalització afecta a la gestió ambiental. La destrucció dels recursos i la insostenibilitat comporten greus canvis ambientals arreu del planeta.
Aquests canvis, i la degradació ambiental, afecten principalment als països i zones empobrides i/o en vies de desenvolupament. La sequera, la destrucció dels recursos, la contaminació, la manca d’aigua potable són avui en dia la causa política i social més urgent a resoldre.
Més enllà d’assenyalar el que no ens agrada, intentem que es faci d’una altra manera, no només que no es faci, que pot resultar més senzill i rendible, però a la llarga es demostra molt poc útil. Volem impulsar una nova cultura de l’aigua que redueixi les pressions sobre els sistemes hídrics, en racionalitzi el seu ús i redueixi les pèrdues de la xarxa, creiem en el principi de les tres erres, reduir, reutilitzar i reciclar.
Alhora, apostem per una política que redueixi el consum energètic, millori l’eficiència de la seva utilització, desenvolupi un model descentralitzat de generació i democràtic de gestió i que impulsi decididament les energies alternatives com a úniques fonts d’energia netes i perdurables. També, defensem un model de transport respectuós amb el medi, promovent el transport públic i reivindicant les ciutats per les persones i no per als cotxes.
La Garrotxa disposa d’un important sector primari que cal defensar i promoure. Per això, volem promoure la plena complicitat de les persones que viuen al territori. Les persones que viuen en el medi natural s’han de sentir privilegiades pel fet de formar part dels espais naturals. S’han de convertir en els primers i principals còmplices sobre el territori per a una política socialment justa i ecològicament sostenible.
Per aconseguir aquest objectiu calen actuacions de sensibilització i també de finançament. Els sectors poblacionals que viuen en el medi natural i rural (població adulta, escolar, agents econòmics...) han de participar en les polítiques de conservar el medi natural que els envolta. Cal implicar, així mateix, els mitjans de comunicació perquè tractin temes al voltant d’aquests col.lectius amb un sentit positiu, com a element que forma part del nostre territori.
I en aquest sentit, el paper del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un element clau, no només pel seu valor naturalístic, sinó també com a pol d’atracció de riquesa econòmica, social i educativa. Per això, cal analitzar bé les necessitats actuals en l’actual context de crisi econòmica; potser no passaran per construir una nova seu, però si per dotar-los de reconeixement i la promoció necessaris per esdevenir encara més un referent nacional de gestió sostenible del territori, en plena harmonia amb les activitats tradicionals.
Cal abordar definitivament el model de recollida selectiva de la comarca, superant els actuals índexs de recuperació i selecció. La complicitat i l’educació de tots els sectors és clau per alleugerir la pressió dels residus sobre un medi natural molt tocat. El debat al voltant de la planta de residus ha desgastat la comarca i la població, creant opinions extremes que s’allunyen de l’objectiu d’una instal.lació d’aquest tipus. Segurament caldrà prendre mesures valentes i impopulars, però cal trobar els mecanismes de compensació d’aquestes mesures, implicant-hi tots els recursos tècnics per minimitzar-ne el seu impacte. Aquestes instal.lacions no són agradables per a ningú, però calen.
Però no són l’únic element a tenir en compte. La seva afectació es reduiria si hi hagués un bon pla de recollida selectiva, un bon model que no hi és. No n’hi ha prou amb col.locar els diferents contenidors a les nostres vies públiques ni enviar de tant en tant els tècnics a fer enquestes. Cal ser més atrevit i implementar mesures potser impopulars, com les campanyes continuades de sensibilització, tant a les escoles i instituts com a la població en general; la detecció de sectors poblacionals, zones urbanes o industrials i fins i tot d’infractors per actuar, primer de forma dialogada, però després administrativa, per reconduir la situació.
La implicació de les diferents administracions és clau: si no hi ha una política comuna de reducció i recuperació dels residus, caldrà prendre altres decisions més impopulars que la construcció de la planta de residus a Sant Jaume de Llierca. I com a col.lectiu i com a territori no ens ho podem permetre.
Per tot plegat, des d’Alternativa promourem el diàleg, el debat i la participació sempre que sigui possible, participarem de les iniciatives lligades a la defensa del territori i de les persones que hi viuen i hi treballen, però també promourem la presa de decisions per prioritzar aquesta defensa, encara que topin amb sectors econòmics o polítics.
