La nostra és una comarca prou manejable com perquè ens veiem capaços de fer-hi polítiques de molta proximitat i transversalitat. Els garrotxins estem acostumats a recórrer la nostra comarca per assistir a fires, festes majors, excursions, serveis… A més, les millores de les comunicacions ens han facilitat molt aquests desplaçaments. És per això que ja és hora que els nostres polítics dels ajuntaments i del Consell Comarcal es comencin a acostumar a pensar en polítiques transversals, que apleguin tots els ciutadans de la comarca i diversos dels seus serveis.
Fins ara hi ha hagut algunes experiències que en aquest sentit donen la raó a aquesta demanda: el tècnic compartit de joventut i el Pla d’Immigració de l’Ajuntament d’Olot pretenen donar resposta a necessitats totals de la nostra comarca. El Consorci d’Acció Social és un referent nacional d’organització, serveis i gestió de recursos. Però no n’hi ha prou.
En aquest sentit, la nostra no és una proposta més, sinó que és la conseqüència d’haver escoltar les propostes i les demandes dels participants a les taules sectorials organitzades durant quatre mesos per Alternativa per a la Garrotxa, en les quals es va parlar d’educació, de cultura, d’immigració, de mobilitat, de joventut i de medi ambient. Sense tenir-ho previst, a partir de les conclusions de les diferents taules vam descobrir que, tractéssim el tema que tractéssim, tot anava cap a la mateixa direcció: és molt important l’educació de la ciutadania.
I fou aleshores, i després d’elaborar el programa electoral, que vam adonar-nos que la millor síntesi de totes les nostres propostes era aquell gran eix que tothom havia dit, insinuat o manifestat obertament; qualsevol actuació municipal havia d’anar precedida, acompanyada o seguida d’un procés educatiu: de la ciutat i els pobles a la comarca educadora
Als anys 70 i més concretament els 90, apareix el concepte de ciutat educadora com una proposta que integra un concepte teòric i un disseny pràctic que acaben generant una política educativa i cultural que té com a objectiu aconseguir que les ciutats eduquin més i millor, i que ho facin en totes les direccions possibles.
A partir d’aquí, es va redactar la Carta de les Ciutats Educadores, el compliment de la qual ha portat beneficis a les ciutats que ho han dut a terme: a nivell ciutadà, la ciutadania ha rebut més “inputs” educatius i culturals; a nivell urbanístic, perquè ha potenciat els carrers, les places i els espais d’intersecció que propicient interaccions humanes amb una alta rendibilitat social; a nivell polític perquè ha provocat el consens i el disseny de polítiques integrals que forcen el treball en equip.
El concepte poble educador no és gaire diferent del de ciutat educadora; l’hem d’entendre, segons Jordi Feu, “com un projecte educatiu transformador, que neix d’una voluntat política municipal o del propi teixit socioeducatiu i on diversos sectors (entitats, associacions, institucions, etc.) treballen plegats perquè el poble eduqui amb intencionalitat, de manera permanent i que aquesta educació arribi a tots els ciutadans, especialment a aquells que es troben en una situació més feble”.
La ciutat educadora, doncs, es basa en un projecte educatiu integrador, plural, obert, flexible i permeable, que fomenta els valors de la llibertat, la democràcia, la participació i tots aquells que tenen a veure amb la ciutadania activa. És un projecte que aplega tots els àmbits de l’educació (formal, no formal i informal), així com tots els altres elements de relació que es produeixen en els nostres pobles i ciutats: la mobilitat, el medi ambient, l’urbanisme, la salut i el benestar de les persones, etc.
És a partir d’aquí que nosaltres formulem l’eix de la nostra proposta política: elaborar i executar el Projecte Educatiu de la Garrotxa, com una manera de convertir la nostra comarca en un element de prou singularitat i caràcter propi que es diferenciï de les altres.
Les raons que justifiquen el nostre projecte són de tipus social, econòmic i polític. En primer lloc, per a nosaltres és molt important invertir en educació, en cada persona, perquè cada persona sigui capaç d’expressar, afirmar i desenvolupar el seu propi potencial humà amb la seva singularitat, creativitat i responsabilitat. En segon lloc, cal promoure condicions d’igualtat perquè tots puguin sentir-se respectats i ser respectuosos, capaços de dialogar. I en tercer lloc, cal conjugar tots els factors possibles perquè es pugui construir una veritable societat del coneixement sense exclusions, per la qual cosa cal preveure, entre d’altres necessitats, un accés fàcil de tota la població a les tecnologies de la informació, de la comunicació i de la formació, que permeten el seu desenvolupament.
La concreció del projecte de la Garrotxa, comarca educadora, ha de néixer d’un gran impuls polític, però també social, econòmic i estratègic, ja que del seu desenvolupament n’han de dependre inversions en equipaments, elaboració de plans educatius locals i comarcals, desenvolupament de projectes en TIC, implicació del sector privat, emprenoria empresarial, etc.
El dret a la comarca educadora ha de ser una garantia rellevant dels principis d’igualtat entre totes les persones, de justícia social i d’equilibri territorial. Això accentua la responsabilitat dels governs locals en el sentit de desenvolupar totes les potencialitats educatives que acull la ciutat i el poble, com a part integrant de la comarca.
