Alternativa per la Garrotxa s'ha integrat orgànicament a la CUP

14 de maig del 2008

La immigració, un repte del present

La immigració és un factor condicionant i modificador de la societat, per tant no es pot continuar donant l'esquena al procés. Hem de canviar les relacions nord-sud i fer-nos responsables de la situació en què es troben els països en vies de desenvolupament, causa primordial dels fluxos migratoris actuals. Hem de donar respostes al fenomen migratori, ens hem de posicionar i ens correspon començar per incloure en la nostra societat a les persones migrades. Volem una societat intercultural, que permeti la cohesió social perquè tots i totes siguem capaços de lluitar per un món millor, plural i verd, on la diferència sigui un enriquiment.

El fet migratori és probablement un dels fenòmens de canvi social més importants que s’està produint a molts municipis de Catalunya. La immigració suposa una nova realitat a les nostres ciutat i pobles i planteja dos grans reptes:

  1. La necessitat d’actuacions globals i integrals que interrelacionin els diversos àmbits de la política municipal.
  2. La necessitat de generar un ampli consens social i polític a nivell local, fruit del debat i la participació ciutadana.

Cal avançar en l’elaboració d’un model d’intervenció a nivell local que estigui fonamentat en uns quants criteris de principi comuns, coherents amb la nostra proposta:

  • Opció per una societat plural i intercultural. Això suposa promoure aquelles actituds contràries a l’etnocentrisme, la xenofòbia, el monomorfisme cultural, els processos d’assimilacionisme empobridors i violents, etc. Optem, doncs, per una societat oberta, dialogant, intercultural que s’enriqueix gràcies a les aportacions de tots i tes, que defensa una autèntica interacció.
  • Respecte pels ritmes d’acomodació. Es tracta de facilitar les eines que permetin realment la integració activa de tots els ciutadans i ciutadanes, especialment de les persones que tenen un origen socio-cultural diferent. Aquest és sempre un procés bidireccional que cal desenvolupar de manera flexible per evitar imposicions immediatistes, acceptant així els diferents ritmes i nivell d’adaptació.
  • Prevenció. Tota política orientada al fet migratori ha de considerar primordial l’actuació en dos sentits: la prevenció d’elements que poden generar conflicte i trencament social, i l’actuació sobre la problemàtica i la realitat present. Per ambdues coses calen recursos específics, que han de ser avaluats d’acord amb la seva rendibilitat operativa.
  • Integració i participació. El binomi integració/participació és un dels elements bàsics per evitar la creació de ciutadans de segona, que no faria sinó afavorir el sorgiment de ghettos de marginació, recels, radicalismes...d’una i altra banda. Cal entendre la integració com un procés dinàmic a dues bandes, no unidireccional ni assimilacionista. El procés d’integració fa referència al nouvingut versus la societat receptora i d’aquesta versus el nouvingut. Significa exercitar la musculatura democràtica de les nostres societats, a través de la participació dels immigrants per aconseguir una ciutadania madura i responsable i de la participació de la societat receptora a través de plataformes d’intercanvi, (re)coneixement mutu i debat.
  • Igualtat d’oportunitats. Tota actuació adreçada al camp de la immigració ha de tenir com a objectiu fonamental aconseguir la promoció col·lectiva i, alhora, personal per tal d’arribar al mateix nivell que el de la societat on es viu. Tota actuació de tipus educatiu, formatiu, etc... va encaminada a evitar la marginació socio-econòmica i alhora promoure l’autonomia de l’individu evitant la consolidació de dependències institucionals empobridores i marginadores a curt i mig termini.
  • Polítiques integrals. Tota política o planificació adreçada al fet migratori ha de vetllar perquè respongui a una unitat d’acció entre els diferents àmbits d’actuació que hi intervinguin. La realització de programes marc, pactats entre les parts i basats en la coordinació i la no duplicitat, l’assumpció d’objectius comuns, la suma i rendabilització de recursos, la col·laboració entre entitats cíviques i ciutadans... són aspectes d’una importància cabdal. La concepció transversal dels plans d’actuació permet a la vegada un tractament integral de totes les temàtiques relacionades amb la gestió de la diversitat, així com la coordinació de les diferents actuacions, sense desdibuixar l’adjudicació de responsabilitats a les diferents àrees, departaments o administracions.
  • Equilibri entre normalització i especifitat. Com a principi general, cal orientar les actuacions de tal manera que l’immigrant accedeixi en peu d’igualtats als recursos, prestacions, participació, etc., de la societat d’acollida, sense la necessitat d’una distinció específica en funció de l’origen nacional, cultural, ètnic de la persona. La integració dins els programes i recursos normalitzats i universals de la societat d’acollida cal que sigui el criteri general. Quan les necessitats específiques precisin d’una atenció diferenciada, caldrà ofertar aquestes respostes de manera que s’articulin recursos pont que permetin una resposta més adequada dels recursos normalitzats.
  • Elevada implicació política. Les evidents repercussions polítiques del fet migratori, l’alta sensibilitat social existent respecte del tema, el caràcter transversal de les polítiques que cal desenvolupar, la importància dels esforços que cal fer i la manca de precedents històrics, són arguments que avalen la necessitat que existeixi una forta implicació dels responsables polítics locals, al seu més alt nivell.