Dos dies després que l'estat espanyol hagi demanat un "rescat" financer de fins a 100.000 milions d'euros, el portaveu econòmic de la Comissió Europea ha llançat una advertència contundent: "Ningú dóna res de franc". Entre altres coses, la Comissió vigilarà que l'estat compleixi la reducció del dèficit i les reformes exigides el passat 30 de maig, entre les quals hi ha l'augment de l'IVA, eliminar la deducció per habitatge i accelerar l'endarreriment de l'edat de la jubilació. La realitat queda molt lluny, doncs, del que el govern de Mariano Rajoy ens vol fer creure.
El reguitzell de retallades que vindran a partir d'ara seran supervisats per una "troika" constituïda pel Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional. Aquests tres organismes, que al llarg de la seva història s'han caracteritzat per fomentar la reducció del sector públic a favor de la privatització de serveis, s'encarregaran que els governs redueixin dràsticament els seus pressupostos. Aquesta és la condició d'Europa als 100.000 milions d'euros del suposat "rescat".
No costen gaire de preveure les possibles conseqüències d'imposar unes condicions tan dures a la població. A Grècia, on s'han implementat unes mesures d'austeritat pressupostària semblants, les retallades han provocat un creixement brutal de la població en situació de pobresa i de desnutrició infantil, entre altres. La situació és tan greu que les opcions polítiques contràries al "rescat" han assolit resultats impressionants, desbancant els dos partits històrics del país.
Però això no és tot. Els 100.000 milions d'euros aniran íntegrament a la banca espanyola, que per no haver fet bé la seva feina ha quedat pràcticament en fallida i ara hem de pagar entre tots i totes la seva mala gestió. Després d'anys i panys obtenint beneficis milionaris especulant amb el preu de l'habitatge i premiant els seus directius amb jubilacions multimilionàries, ara ens toca als ciutadans del carrer pagar les seves males pràctiques. Aquest és el model dels partits que han governat a l'estat espanyol: Els beneficis, que se'ls quedin uns pocs. Però les pèrdues, que les pagui tot el poble.
Ja és hora que la població sàpiga que el model del PP, el PSOE i CiU, en aquest sentit, és el mateix. I ja és hora que la gent normal ens mobilitzem per dir que NO a aquest xantatge que ens obliga a renunciar a drets socials inalienables a canvi de salvar una banca que no ha fet bé les coses. La resposta a la fallida dels bancs privats ha de ser la creació d'una banca pública potent al servei de tothom i no d'uns pocs. Defensem el sector públic!
Per saber-ne més...
