L’educació és un eix fonamental per a totes les persones, ja que ens proporciona formació, cohesió social, valors comuns i ens permet esdevenir crítics i lliures amb la societat, amb els drets i deures que ens corresponen com ciutadans democràtics que som. La ciutat i la comarca són els espais més propers de formació i educació dels nostres alumnes, però també de totes aquelles persones que allarguen la seva etapa formativa més enllà de l’obligatorietat. Per això, ens plantegem de crear un vincle estret entre territori i educació a partir de mesures, plans i projectes que ho garanteixin.
Cal redefinir un model de ciutat en què l'educació jugui un paper estratègic, tant per la font de recursos que pot oferir la ciutat o el poble cap a l'escola, com per la utilització d'aquests recursos per part de tota la població, com per l'aprenentatge i la influència que aquest entorn pot tenir en l'adquisició del concepte de participació ciutadana. Per tot això, farem participar en aquest projecte a tots els agents educadors de la ciutat, construint una xarxa social per al discurs pedagògic i potenciant la creació de nous recursos.
L'educació es desenvolupa als centres especialitzats i també a través de diferents agents socials, culturals, econòmics, polítics... Encara més, l'educació formal als centres escolars necessita de la ciutat i, en primer terme, de la comunitat més propera per ser realment efectiva. Aquesta línia de treball implica promoure un compromís de l’escola amb la comunitat i de la comunitat amb l’escola. Es tracta d’ampliar el circuit de gent educadora i educada.
La implicació activa de tots els agents de la comunitat educativa en primer terme, i de la ciutat en general, és indispensable tant per a desenvolupar la política educativa que la ciutat necessita com per educar en els valors i les pràctiques de la ciutadania democràtica, amb mesures i programes tals com l’ús social dels centres, la potenciació de les relacions entre diferents generacions, la utilització del temps no escolar o la intervenció de l’alumnat
en la resolució de problemes comunitaris.
Deixarem de considerar la formació de persones adultes com un sistema de compensació de dèficits i la plantejarem com un factor de qualitat, com una necessitat lligada a les transformacions constants de la societat i com a base de la convivència, la participació ciutadana, l'exercici de drets, l'assumpció de deures...
És per això que ja és hora que els nostres polítics dels ajuntaments i del Consell Comarcal es comencin a acostumar a pensar en polítiques transversals, que apleguin tots els ciutadans de la comarca i diversos dels seus serveis. Fins ara hi ha hagut algunes experiències que en aquest sentit donen la raó a aquesta demanda: el tècnic compartit de joventut i el Pla de Ciutadania i Immigració de l’Ajuntament d’Olot pretenen donar resposta a necessitats totals de la nostra comarca. El Consorci d’Acció Social és un referent nacional d’organització, serveis i gestió de recursos. Però no n’hi ha prou.
Totes aquestes polítiques educatives, en les quals participaran no només els ajuntaments, sinó també el Consell Comarcal, les escoles i els instituts, les AMiPAS, els Consells Escolars, les Juntes de Delegats, els serveis que ofereixen altres ensenyaments, etc., necessitaran d’un ens superior a la regidoria que els doni sentit i els aglutini.
Aquest ens ha de ser el Consorci Educatiu de la Garrotxa, un ens supramunicipal, comarcal, que uneixi els esforços de totes les administracions municipals i comarcals, de totes les entitats i col.lectius, de totes les persones, per aconseguir millorar la qualitat, l’equitat, la corresponsabilitat, la laïcitat i la coeducació que busquem.
Els recursos per al manteniment del nou ens sortiran dels pressupostos de l’Ajuntament d’Olot, del Consell Comarcal, de les aportacions de les administracions superiors (Generalitat i Govern Central), però també dels ajuntaments de la comarca i d’aquells ens que, amb pressupost propi, puguin fer una aportació al nou ens a partir d’uns Estatuts consensuats.
Es tracta, sens dubte, d’un projecte molt ambiciós per a la nostra comarca, que ha de ser capdavanter a Catalunya, i que ha de seguir les passes del Consorci de Benestar Social de la Garrotxa, també pioner. Caldrà, doncs, l’esforç de tots els col.lectius per tirar-lo endavant. No serà fàcil, però segur que amb voluntat de diàleg ho aconseguirem.
Les raons que justifiquen el nostre projecte són de tipus social, econòmic i polític. En primer lloc, per a nosaltres és molt important invertir en educació, en cada persona, perquè cada persona sigui capaç d’expressar, afirmar i desenvolupar el seu propi potencial humà amb la seva singularitat, creativitat i responsabilitat. En segon lloc, cal promoure condicions d’igualtat perquè tots puguin sentir-se respectats i ser respectuosos, capaços de dialogar. I en tercer lloc, cal conjugar tots els factors possibles perquè es pugui construir una veritable societat del coneixement sense exclusions, per la qual cosa cal preveure, entre d’altres necessitats, un accés fàcil de tota la població a les tecnologies de la informació, de la comunicació i de la formació, que permeten el seu desenvolupament.
Propostes:
- Crearem el Consorci Educatiu de la Garrotxa, resultat d’un gran pacte polític, social i educatiu entre tots els ens, públics i privats, que participen del procés educatiu i formatiu a la nostra comarca, perquè pugui englobar totes les polítiques i iniciatives educatives: llars d’infants, escoles de primària i secundària, formació d’adults, formació permanent, formació ocupacional, pla educatiu d’entorn, Pla Educatiu de Ciutat, estudis superiors, estudis artístics, etc.
- Dinamitzarem el procés participatiu potenciant i facilitant la implicació compromesa dels claustres i les AMPAs, construint xarxes educatives de ciutat o poble amb voluntat de coordinar-se, de treballar conjuntament i de compartir objectius, per a la millora de l'educació.
- Impulsarem polítiques de transversalitat i/o col·laboració entre les diferents àrees municipals (educació, política social, joventut, promoció econòmica, medi ambient, interculturalitat...).
- Elaborarem polítiques adreçades a garantir l’èxit escolar a partir de programes locals per a la millora de l’escolarització obligatòria. S’hauria d’assegurar un seguit de mesures per la prevenció i l’atenció de l’absentisme escolar, per aconseguir que l’alumnat realitzi una escolarització amb els millors resultats possibles, per assegurar el trànsit escola-treball com garantia de prevenció de l’exclusió social, per millorar els percentatges d’alumnes que obtenen el graduat escolar i afavorir la seva integració als cicles formatius.
- Continuarem amb els programes d’acolliment de les famílies immigrants a través de l'escola dels seus fills, incidint en aspectes de la vida quotidiana.
- Continuarem amb la distribució equitativa d’alumnes a les escoles públiques i concertades, reforçant l'aula temporal d’adaptació lingüística.
- Fomentarem la participació dels nens i nenes en les activitats ludicoeducatives de la ciutat, com ara a l’Estiu Riu.
- Realitzarem programes de sensibilització dels altres alumnes amb cicles de xerrades als instituts i tallers d’educació intercultural, així com incidirem més clarament en els ciutadans i ciutadanes autòctons sobre el fet migratori a partir de taules de participació o de diferents cursos, tallers, xerrades de formació en aquest sentit.
- Assegurarem una bona dosi de recursos per a la neteja i el manteniment dels centres, així com del personal de suport. No oblidem pas la Generalitat i les seves competències, però creiem que des dels municipis s'ha de fer un esforç important per cuidar la imatge de les escoles que sovint són els equipaments públics menys lluïts. D'aquí la proposta de marcar un % del pressupost municipal per destinar a les competències obligatòries en educació.
- Tindrem en compte les propostes que ens arribin d’una educació alternativa i plural: escola de natura, d’agricultura ecològica, de medicina alternativa, artesanal, mètode Waldorf… perquè tothom té dret a rebre el tipus d’educació que desitja.
- Gestionarem i planificarem els menjadors escolars i el transport a nivell comarcal, afavorint el trasllat des dels nuclis més allunyats fins als centres d’ensenyament i en corresponsabilitat amb tots elsmunicipis.
- Defensarem davant del Departament d’Educació la instal.lació de noves titulacions de formació professional, vinculades a les necessitats del territori, com ara d’indústries alimentàries, activitats físiques i esportives, arts gràfiques, serveis socioculturals i a la comunitat o hoteleria i turisme.
- Engegarem programes d'orientació i seguiment dels alumnes que no obtenen el graduat en secundària, per tal de facilitar la seva incorporació al món de l’empresa o bé la seva participació enl’ensenyament no reglat.
- Facilitarem la relació centre educatiu – empresa, per facilitar la realització de pràctiques, la inserció laboral i, en general, l'aproximació entre el sistema educatiu, en tots els seus nivells, i el món empresarial.
- Unirem en un sol òrgan tots els estudis vinculats amb la transició de l’escola al treball (PQPI, Escola, Escola dels Oficis), l’Escola Tècnica Professional, a través d’un conveni amb les administracions superiors que els subvencionen per crear un sol òrgan competencial a la comarca que s’encarregui de formar laboralment aquells estudiants que, no havent aconseguit el graduat en secundària i volent accedir al món laboral, necessiten una formació prèvia. Així mateix, aquest ens s’encarregarà de la formació en llengua i cultura catalanes dels alumnes nouvinguts que hagin acabat el seu període d’escolarització obligatòria sense haver-lo assolit ni amb suficients coneixements de la nostra llengua i cultura pròpies i que esperen accedir al món laboral, tot oferint-los una formació professional adequada a la seva situació.
- Promocionarem i subvencionarem programes tipus tast de professions per donar a conèixer d’una manera pràctica el ventall de possibles professions, a través de convenis de col.laboració amb aquells sectors empresarials que necessiten professionals formats (serveis terciaris, fleca i pastisseria, serveis a les persones, etc.).
- Desenvoluparem Plans de Formació Permanent, per donar coherència i unitat a les actuacions de diferents àrees, serveis, entitats, etc., que coexisteixen en un municipi o territori. Aquí serà molt important la dinamització de la participació dels agents socials, la detecció de necessitats i la facilitació d'itineraris. Cal evitar la dispersió i el desaprofitament de recursos, espais i infraestructures.
- Ampliarem els programes de formació de pares i mares i per a les AMiPAs. Les experiències dutes a terme fins ara han reeixit força; continuarem aquest esforç, l’ampliarem i hi donarem cabuda a tota la comunitat educativa de la comarca.
- Convertirem l’antiga fàbrica de can Sacrest, de propietat municipal, juntament amb l’actual seu de l’Escola de Belles Arts i Disseny als claustres del Carme en l’Escola de Belles Arts i Expressió d’Olot. El nou edifici allotjaria els estudis que actualment imparteix l’Escola de Belles Arts, juntament amb titulacions noves de disseny, així com els estudis de la família professional de moda i confecció i d’obra civil de l’IES Garrotxa i els actuals ensenyament de l’Escola d’Expressió, de titularitat municipal. L’ens hauria de ser remodelat amb criteris funcionals i adequar-se a l’ensenyament dels actuals estudis que s’imparteixen a l’Escola de Belles Arts del Carme, però també de l’Escola d’Expressió, de manera que es deixaria de pagar el lloguer de l’actual edifici. Mentrestant, l’actual Escola de Música hauria de poder allotjar aquells grups musicals de la comarca que necessitessin espais per assajar i preparar-se, en un nou esforç per obrir els centres d’ensenyament a la ciutat. D’aquesta manera, els grups, molts dels quals estan formats per gent jove, aconseguirien uns espais comuns de l’Escola de Música i podrien rebre’n també la seva influència i el seu mestratge.
- Reubicarem també l’Escola Oficial d’Idiomes, que hauria de ser traslladada, ja que actualment ocupa espais de l’Escola d’Expressió. El seu lloc hauria de ser l’actual seu de la FES, un espai municipal infrautilitzat i amb moltíssimes possibilitats i amb una situació idònia per oferir, no només la formació que actualment imparteixen la FES, la UNED i la UOC, sinó també la EOI. No ens oblidem de la Sala El Torín, un nou espai de la ciutat que cal aprofitar, no només per a actes musicals, sinó també per a congressos, seminaris, debats, etc; ha d’esdevenir el nostre auditori. Aquí seria de nou la implicació de l’administració pública (Ajuntaments, Consell Comarcal, Diputació, Generalitat i Govern Central), però també el sector privat, que també se’n veu beneficiat de l’existència d’una instal.lació d’aquest tipus.
