Fa temps que a la nostra ciutat es van construint pisos i cases, fenomen també existent a tot el país. Era una evidència que molts quedarien buits, que no hi hauria tanta gent a Olot i a la comarca per poder-los habitar. Podem estar parlant d’unes 3.000 vivendes buides, així com nombrosos locals comercials, sobretot al nucli antic d’Olot. Que sigui en aquesta zona fa que el fenomen sigui més greu, perquè és on neix la nostra història, és el lloc on el visitant hi vol donar un cop d’ull, és el lloc dels comerços de proximitat i de tota la vida.
A més, moltes d’aquestes vivendes s’han de rehabilitar perquè no reuneixen les condicions d’habitabilitat que necessitem actualment. Però a moltes persones propietàries els falten els recursos per poder-los arranjar.
Paral.lelament, la ciutat dóna formació a molts joves i a no tan joves que voldrien tenir una vivenda i un petit taller o comerç per poder-se guanyar la vida en allò que han estudiat a l’Escola de Belles Arts, als diferents IES d’Olot i fins i tot a la universitat. Però no ho poden fer perquè no troben ni vivenda ni local per poder viure i treballar a uns preus raonables i assequibles.
La proposta d’Alternativa
En la nostra recerca d’alternatives a les actuals polítiques d’habitatge que es duen a terme a la ciutat d’Olot (creixement del territori ocupat per vivendes noves, pràcticament pocs ajuts per a la rehabilitació d’edificis, poca vivenda social, mancança de polítiques d’incentivació del lloguer, etc.), volem proposar diverses mesures, algunes de les quals s’han dut a terme al nostre país o a Europa.
En primer lloc, la masoveria urbana. La masoveria urbana pretén donar sortida als habitatges buits. Es proposa als propietaris un intercanvi diferent al que ofereix l’actual sistema. Una sortida legal basada en un contracte de masoveria a través del qual el propietari cedeix temporalment la propietat a canvi de l’acondicionament i el manteniment de l’immoble per part dels masovers urbans.
Un dels col.lectius amb més experiències en aquest tipus de projecte és el col.lectiu Dret a Sostre, que el formen persones decidides a trobar sortides viables als obstacles que se’ls presenten a l’hora de trobar un habitatge. Sorgeix com a resposta a la ineficàcia del sistema i de les institucions. D’experiències d’aquest tipus també n’hi ha a Europa, concretament a Ginebra i a Irlanda, sovint auspiciades pels propis governs.
En aquest sentit, l’especial configuració del nucli antic d’Olot, amb nombroses edificacions que tenen encara a la part de baix el comerç i a dalt la vivenda, permetria arribar a una entesa perquè, a través d’un contracte de masoveria urbana, el propietari cedís l’immoble a una persona emprenedora que es comprometés a obrir un negoci o comerç i a viure a la part superior, a canvi de la rehabilitació necessària per a dur-hi a terme la seva activitat. En aquest cas, cal el suport econòmic necessari per a tal rehabilitació, que pot venir de fons públics o bancaris. D’aquesta manera s’aconseguiria la dinamització social del nucli antic a través de la rehabilitació per a la posterior posta en marxa de negocis o establiments comercials i l’arribada de nous habitants.
La mateixa fórmula podria dur-se a terme de manera diferenciada pel que fa als pisos i als locals comercials, però també a través de la rehabilitació i el posterior lloguer dels pisos o dels locals comercials.
Una segona opció passa per la compra o lloguer de pisos i locals comercials a preus raonables i assequibles. És una fórmula diferent a l’anterior, perquè aquí es vol permetre l’accés a l’habitatge de compra o lloguer. Aquí caldria l’entesa entre els promotors dels immobles nous i els destinataris a través, per exemple, d’una cooperativa d’habitatge, o d’altres solucions i propostes, que permetin accedir a aquests immobles amb unes condicions molt avantatjoses. A més, el fet de constituir-se com a cooperativa permet tractar directament amb els promotors i amb les entitats financeres per arribar a un tracte avantatjós per a totes les parts. Altres fórmules possibles seria a través de l’adquisició d’un paquet de pisos i locals comercials a un o a diversos promotors a través d’una entitat financera que després posés a la venda o a lloguer, sobretot per a persones joves o amb pocs recursos, a uns preus assequibles i per sota de mercat.
Conclusió
En definitiva, les opcions per millorar la situació de l’habitatge a la nostra ciutat no passen encara per la construcció de forma expansiva per tot el terme municipal, per l’ocupació de més sòl, sinó per la rehabilitació de les zones degradades i desocupades i per l’accés a l’habitatge actuament buit que hi ha. Calen projectes que retornin la confiança en els compradors necessitats de vivendes i locals comercials, especialment en aquests moments de crisi, quan nombroses persones decideixen fer-se autònoms; però també calen projectes que abracin aspectes més socials, no tan sols l’accés a la vivenda, sinó que també proposin opcions de recuperació del teixit social, comercial i vital dels nostres pobles i ciutats.
