És evident que per a una ciutat és fonamental que tingui un tramat urbà de carrers, edificis i equipaments públics però podríem dir que una ciutat es fa gran i moderna quan té en compte tres conceptes bàsics: la no dependència dels que hi viuen amb el cotxe particular, l’equitat social dels seus habitants, i la recuperació i conservació de les àrees degradades, tant naturals com arquitectòniques. Avui hem de felicitar-nos perquè hem fet un pas més en aquesta direcció, la de recuperar un tram del Fluvià al seu pas per Olot.
El nostre tram de riu Fluvià és excepcional a Catalunya ja que és dels pocs d’Europa que transcorre per damunt de roca volcànica; per tant, es mereix un tractament de privilegi com a artèria de la ciutat. Ha de ser la nostra diagonal i amb això també hem de ser diferents perquè no serà de ciment i asfalt sinó de verd, d’aigua i de basalt, per on hi puguem caminar a peu d’una punta de la ciutat a l’altra.
Però tot això tindrà continuïtat si ens el fem nostre i entre tots el conservem. Ens hi hem d’apropar i fer que la gent s’hi apropi... cal que sigui un espai de passeig, d’observació, de repòs, de passar-hi corrents i, també, educatiu perquè tothom que hi passi se sensibilitzi de la grandesa del nostre riu. I tal i com va escriure el poeta Joan Teixidor, precisament en el seu llibre Fluvià, en uns versos que ens varen recordar des de l’Associació Horitzó Blavíssim:
La petita ciutat encara m’acompanya
i el riu que la travessa em farà de camí;
ara que ja arribo a l’última frontera
i només em tocava viure en el record.
Fem que l’estat lamentable d’alguns trams del nostre Fluvià sigui ben aviat un record davant la recuperació que la ciutat ha iniciat del seu recorregut.
Llorenç Planagumà
Regidor d'Alternativa per la Garrotxa
Per saber-ne més...
Notícia a El Punt: "Caminar vora el Fluvià, a Olot"
