Des de fa com a mínim una legislatura, el debat del model de Fira de Sant Lluc ha planat sobre l’equip de govern i l’oposició de la nostra ciutat. Fins ara, els resultats pràctics han estat minsos, tot i que es comencen a apuntat bones maneres. L’organització d’un procés participatiu va servir, en el seu moment, per recollir les inquietuds dels diferents sectors implicats en la Fira. En alguns punts, però, hi va haver-hi prou discrepàncies com per no prendre’s cap decisió o imposar-se la de l’Ajuntament.
En aquest sentit, per a Alternativa per a la Garrotxa, un element important per a la recuperació del valor de la Fira seria dotar-la d’un dia festiu, mentre que reservaríem l’altre per a les Festes del Tura. D’aquesta manera, començaríem a donar a la Fira la categoría de “la festa petita”, com ja tenen molts altres pobles i ciutats.
Però la Fira hauria de ser quelcom més. Per a nosaltres, el model de Fira que tenim té poc d’aparador de la ciutat i de la comarca i massa d’aportacions de maqueta forànees; la sensació del visitant és que hi ha trobat poc de la comarca i massa de llocs i productes que té poc a l’abast. La comarca és prou rica i vigorosa com per mostrar cada any aquelles aportacions en el terreny industrial, educatiu, agrícola i ramader, turístic i artístic com per convertir la Fira en un magnífic escenari de les millors virtuts i potencialitats dels garrotxins.
Aquests dies que sentim tantes propostes de l’Olot després de Bracons, valdria la pena valorar la possibilitat que tinguem una Fira amb carácter propi, que potenciï els sectors capdavanters, però també els que comencen a despuntar, de la nostra comarca. La Fira hauria de ser l’espai promocional dels productes de la comarca, que al llarg de l’any també es promocionen en les respectives fires dels pobles (els fesols, el fajol, la ratafia…).
I és en aquest sentit que la nostra proposta de convertir la Fira en una segona Festa hauria d’anar acompanyada d’activitats culturals com ara teatre, música, dansa, exposicions a les sales d’art, de tal manera que anem reduint la tendència a concentrar determinada oferta cultural en deteminats moments de l’any (Festes del Tura, Nadal, Panorama, La Cua de Drac). Des de la plaça del Carme fins al recinte firal hi hauria d’haver activitats vinculades directament a la Fira. I és en aquest sentit que la Fira del Dibuix i la participació dels estudiants de l’Escola de Belles Arts i dels artistes locals hi tenen una cabuda molt més important de la que hi ha hagut fins ara; és per aquest sector que encara la Fira de Sant Lluc té certa nomenada entre els visitants d’aquells dies.
Tota la ciutat hauria de viure Fira i l’Ajuntament té l’obligació de tenir una actitud oberta cap als sectors comercials, industrials, agrícoles i turístics, però també culturals i artístics, per tal de convertir la Fira de Sant Lluc en un referent, tal i com ho havia sigut fa força temps, adaptant-se als nous temps i a les noves demandes de la societat.
