Durant els propers anys, la ciutat d’Olot i la comarca de la Garrotxa s'enfronten a una sèrie de reptes que, en certa mesura, aclariran els resultats de les properes eleccions municipals. La nostra comarca ha experimentat durant els darrers deu-quinze anys un gran procés transformador. No només ens referim a les infraestructures de comunicació (A26, túnels de Bracons), sinó també socialment (arribada massiva de persones nouvingudes) i econòmiques (tancament de petites i mitjanes empreses, amenaces damunt les grans empreses comarcals, augment de l’atur).
Caldrà saber trobar per a totes aquestes transformacions i per a d’altres canvis que ara estan apareixent amb tota la seva cruesa (pobresa, exclusió social, abandonament) solucions comarcals que impliquin el país.
Caldrà saber trobar per a totes aquestes transformacions i per a d’altres canvis que ara estan apareixent amb tota la seva cruesa (pobresa, exclusió social, abandonament) solucions comarcals que impliquin el país.
Perquè no només caldrà preocupar-se de gestionar la promoció econòmica i turística de la comarca, tot conservant el territori, sovint el primer espai que rep l’amenaça de l’expansionisme, sinó que caldrà trobar més i millors maneres de coordinar polítiques dirigides a les persones. Així, des de la joventut i la població en general, necessitada d’educació i formació més enllà de les aules, per garantir la seva integració en el món laboral i de la societat de la informació i comunicació, a la nostra gent gran, que ha estat capaç amb el seu esforç de tirar endavant una comarca que havia estat un referent industrial, per retornar-li aquest esforç en forma de serveis, sanitat, cultura, formació, participació.
Per això, aquest és un moment delicat, però necessari de passar. Perquè després de 12 anys de crear un model de ciutat que pot agradar més o menys, però que ens ha dotat de grans equipaments, ara cal crear un projecte per a les persones i de les persones. La crisi econòmica serà inexorablement l’element que ens retornarà a la realitat i que impedirà retornar a les grans obres, de ferro i formigó, perquè ens obligarà a crear projectes per a les persones: espais de participació ciutadana, taules de barris, consell de delegats d’estudiants, taula de joves, taules d’empresaris, taula de turisme... Tot plegat per unir forces i actius, a costos econòmics baixos, però amb resultats humans molt alts.
Aquest és el repte de present i en aquest repte hi haurà Alternativa per a la Garrotxa.
Raül Massanella i Quiles
