Manifest: A propòsit de can Sacrest

Olot, com la majoria de pobles i ciutats de Catalunya, s’ha anat transformant a una velocitat de vertigen en els darrers trenta anys. I sovint, malgrat l’existència de Plans d’Ordenació Urbanística, no sempre a fi de bé, del bé comú del conjunt de la ciutadania. Si considerem els punts més fràgils de tot ordenament urbanístic (els nuclis antics i els sectors frontera) haurem de convenir que han estat abordats de manera maldestra, mancats d’una necessària visió global del territori.

En el cas d’Olot, un dels factors que més ha condicionat i canviat la fisonomia “històrica” de la ciutat ha estat la destrucció sistemàtica d’una arquitectura industrial perfectament integrada en el teixit urbà. L’èxode generalitzat de la indústria cap als nous polígons obria la via de la requalificació i rehabilitació d’un conjunt d’edificis que històricament configuraven la singularitat del paisatge urbà de la ciutat d’Olot.

Ca l’Artigas, la Farinera, la Cooperació fabril, can Simon, Alzamora, Can Pateu, Mayfred, etc., han desaparegut en favor de la construcció d’habitatges d’una palpable mediocritat.

L’antiga fàbrica tèxtil de can Sacrest és el darrer vestigi d’arquitectura industrial que queda. L’Ajuntament d’Olot, arran de la darrera revisió del POUM, va decidir declarar el sector que ocupa com a espai de serveis amb la intenció de construir-hi un nou edifici per a l’Escola d’Art. Una decisió inicialment encertada si no fos perquè això comportarà l’enderrocament total de l’edifici i perquè s’ha pres d’esquenes a la direcció de l’Escola d’Art.

Els sotasignants volem fer públicament les següents consideracions:

1. Aplaudir obertament la decisió de compra del complex de can Sacrest que en el seu moment impulsà l’Ajuntament.
2. Que ara que l’edifici forma part del patrimoni municipal es faci l’esforç de conservar-lo.
3. Que l’oportunitat que suposa disposar d’una superfície tan gran (4.000 m2) adossada al nucli antic per a usos diversos difícilment serà repetible.
4. Que les condicions estructurals de l’edifici són perfectament compatibles amb els usos que es deriven d’una Escola d’Art com la nostra.
5. Que els accessos a l’aparcament del Carme i part de l’espai públic que es dibuixa en el POUM no impliquen necessàriament l’enderrocament de l’edifici.

Per tant, reclamem d’aquest ajuntament que reconsideri la seva posició, que faci l’impossible per a conservar l’edifici i que obri una via de diàleg tant amb l’Escola d’Art com amb altres sectors socials per a definir-ne els usos.

Creiem que en la decisió hi ha hagut precipitació i oportunisme. L’enderrocament de can Sacrest seria una pèrdua irreparable. Encara s’hi és a temps.